Diumenge, 31 d'agost
La mirada de mart
Ens veiu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Ja vau començar amb els noms. Com en sabeu de fer volar la imaginació! Com que ja no us servia la mitologia a la terra vau decidir que faria bonic al cel. Qui va tenir la pensada d'adjudicar-nos a Mart, pel color vermell, es va quedar descansat. Mercuri, Júpiter,Venus, Saturn, Urà, Neptú i Plutó pensen, com nosaltres, que sou uns egocèntrics i que només voleu un univers fet a imatge i semblança vostra. Sort en vam tenir del sol, que us va posar a ratlla.
Fa temps que observem els vostres moviments per l'espai. Els coets, satèl.lits, sondes, naus espacials ja formen part del nostre paisatge. Riem quan els veiem. "mira, mira, un altre...", diem. Ja podeu acostar-vos, que no mosseguem. Ara, si és veritat això que penseu aterrar per Nadal, porteu vosaltres la beguda, que, d'aigua, fa temps que no en tastem.
Mart que us mira
cromets 1:17 PMLa mirada de mart
Ens veiu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Ja vau començar amb els noms. Com en sabeu de fer volar la imaginació! Com que ja no us servia la mitologia a la terra vau decidir que faria bonic al cel. Qui va tenir la pensada d'adjudicar-nos a Mart, pel color vermell, es va quedar descansat. Mercuri, Júpiter,Venus, Saturn, Urà, Neptú i Plutó pensen, com nosaltres, que sou uns egocèntrics i que només voleu un univers fet a imatge i semblança vostra. Sort en vam tenir del sol, que us va posar a ratlla. Fa temps que observem els vostres moviments per l'espai. Els coets, satèl.lits, sondes, naus espacials ja formen part del nostre paisatge. Riem quan els veiem. "mira, mira, un altre...", diem. Ja podeu acostar-vos, que no mosseguem. Ara, si és veritat això que penseu aterrar per Nadal, porteu vosaltres la beguda, que, d'aigua, fa temps que no en tastem.
Mart que us mira
Dilluns, 25 d'agost
La finestra indiscreta
.jpg )
Mira carinyo quina carta acabo de trobar a la bústia. Té, Llegeix-la, que encara m'estic refent del susto. No porta segell ni remitent. Això ja ho he vist, però llegeix, que també hi surts tu. ¿Que te la llegeixi jo? val :
Hola,
Aprofito aquesta carta per presentar-me, sóc una de les teves veïnes. No hi he posat el nom, perquè no fa al cas (fes-te a la idea que les represento a totes) Fins ara l´únic interès que tenia en tu es limitava a la col.lecció de ligues de temporada que sortien al balcó i als modelets que penjaves a l'estenedor. Eren una distracció i un canvi de paisatge. També et vull agrair la música que poses a totes hores, ens estalvíem de posar-la nosaltres, perquè la neutralitzes. De les converses pel mòbil, no en dic res. Si no tens cobertura dintre, bé has de sortir al balcó.
I ara et deus estar preguntant "Doncs, per què m'escriu aquesta?". Bona pregunta. Mira, per curiositat. Perquè fa dues setmanes, pels volts de les les 12 de la nit, estava llegint tan tranquil.la al pati i vaig sentir aquesta discussió ( te la resumeixo, perquè vau estar dient el mateix dues hores):
- Això sí que no m'ho pots fer. Què és això de dir que jo em quedi al pis? Si ta mare està malalta i tu has d'anar a l'hospital, jo vull estar amb tu.
- Però nena! amb un que dormi malament ja n'hi ha prou. Què hi has de fer tu allà?
- Doncs estar amb tu, carinyo, per això estem junts....que, encara que no la pugui veure, és ta mare. A més, si m'ho dius tu, vale, però que ho decideixi la penques de ta germana i que tu diguis amen... per aquí sí que no hi passo. ¿Qui és ella per dir que no faré cap servei? Ara resultarà que fer-te costat no és cap servei...
Bé, que no em vau deixar ni passar de pàgina. Vaig estar a punt de dir-vos "aprofiteu per domir ara que esteu sols i deixeu-me llegir". Per cert, hi vas anar al final a l'hospital?.
Però el que em té més intrigada és el final de la trobada familiar de la setmana següent. Sí, aquella en què hi havia tota la família d'ell. Dues hores de crits, insults i plors! I quan arriba el moment de la veritat, sí quan el pare havia d'explicar el secret de família, va i tanqueu la finestra! Per favor! Això és no tenir cap mena de consideració amb el públic que us ha estat aguantant! I mira que aquesta vegada ja no portava cap llibre. Per què? si l'espectacle que m'oferíeu era molt més emocionant...
Bé, comprendreu que jo (i totes les altres) ens morin de ganes saber el final. Penso que ens ho mereixem.
A l'espera del desenllaç
Una veïna encuriosida
I ja està...
-¿Ja està? Nena, tanca la finestra siusplau...
cromets 6:02 PMLa finestra indiscreta
Mira carinyo quina carta acabo de trobar a la bústia. Té, Llegeix-la, que encara m'estic refent del susto. No porta segell ni remitent. Això ja ho he vist, però llegeix, que també hi surts tu. ¿Que te la llegeixi jo? val :
Hola,
Aprofito aquesta carta per presentar-me, sóc una de les teves veïnes. No hi he posat el nom, perquè no fa al cas (fes-te a la idea que les represento a totes) Fins ara l´únic interès que tenia en tu es limitava a la col.lecció de ligues de temporada que sortien al balcó i als modelets que penjaves a l'estenedor. Eren una distracció i un canvi de paisatge. També et vull agrair la música que poses a totes hores, ens estalvíem de posar-la nosaltres, perquè la neutralitzes. De les converses pel mòbil, no en dic res. Si no tens cobertura dintre, bé has de sortir al balcó.
I ara et deus estar preguntant "Doncs, per què m'escriu aquesta?". Bona pregunta. Mira, per curiositat. Perquè fa dues setmanes, pels volts de les les 12 de la nit, estava llegint tan tranquil.la al pati i vaig sentir aquesta discussió ( te la resumeixo, perquè vau estar dient el mateix dues hores):
- Això sí que no m'ho pots fer. Què és això de dir que jo em quedi al pis? Si ta mare està malalta i tu has d'anar a l'hospital, jo vull estar amb tu.
- Però nena! amb un que dormi malament ja n'hi ha prou. Què hi has de fer tu allà?
- Doncs estar amb tu, carinyo, per això estem junts....que, encara que no la pugui veure, és ta mare. A més, si m'ho dius tu, vale, però que ho decideixi la penques de ta germana i que tu diguis amen... per aquí sí que no hi passo. ¿Qui és ella per dir que no faré cap servei? Ara resultarà que fer-te costat no és cap servei...
Bé, que no em vau deixar ni passar de pàgina. Vaig estar a punt de dir-vos "aprofiteu per domir ara que esteu sols i deixeu-me llegir". Per cert, hi vas anar al final a l'hospital?.
Però el que em té més intrigada és el final de la trobada familiar de la setmana següent. Sí, aquella en què hi havia tota la família d'ell. Dues hores de crits, insults i plors! I quan arriba el moment de la veritat, sí quan el pare havia d'explicar el secret de família, va i tanqueu la finestra! Per favor! Això és no tenir cap mena de consideració amb el públic que us ha estat aguantant! I mira que aquesta vegada ja no portava cap llibre. Per què? si l'espectacle que m'oferíeu era molt més emocionant...
Bé, comprendreu que jo (i totes les altres) ens morin de ganes saber el final. Penso que ens ho mereixem.
A l'espera del desenllaç
Una veïna encuriosida
I ja està...
-¿Ja està? Nena, tanca la finestra siusplau...