Dissabte, 19 d'abril
Mail de Jesús al seu pare
Estimat pare, aquest any he decidit fer un tomb per la terra abans de trobar-me de nou amb tu. Ja saps com els agrada als homes recordar els darrers dies de la meva vida passejant-me amunt i avall. Processons i passions és el nom dels espectacles on faig de figura estelar en companyia de la mare, amics i enemics ( que encara que els hagi perdonat, no diré el que no és). Aquest any, però, les actuacions a l'aire lliure han començat amb mal peu.
Diumenge de Rams, a Sudamèrica, van detenir un clon meu. Tot estava preparat perquè anés amb burret a la processó de les palmes. Però l'animaló no arribava i, al final, l'amo va trucar dient que li havien robat. Al pobre noi no li va quedar altre remei que enfilar-se una moto i presentar-se guarnit amb la túnica i perruca de rigor a la falsa Jerusalem. Però ¿Què va trobar? Doncs un policia que el volia multar per no portar casc! la cosa no va anar a pitjor perquè de seguida van arribar les masses que l'estaven esperant i a cops de palma van aconseguir que la hi perdonés. On anirem a parar!
On hi ha hagut novetats ( i ara no pensis que faig la brometa del fuster, que ja et conec i la mare s'enfada) és on actuo a porta tancada, en aquells teatres que han construït expressament per a l'ocasió. Ja saps que cada any hi ha més pobles que ens honoren amb la seva passió, aprofitant moltes vegades la mateixa companyia d'actors que representa el meu naixement. Amb tanta competència alguns s'han empescat noves maneres d'aconseguir més espectadors. I aquest any si que l'han feta grossa perquè, a banda de penjar-me Internet (és un dir), uns espavilats han editat un cartellet on aparec tal com em vas posar al món (bé, li falta el tros de les cames). Han tingut la feliç idea d'agafar un boy d'aquells depilats que actuen a les festes de comiat de solteres; tatuar-li la corona d'espines al braç, com si fos un braçalet; simular-li un cop de llança i retratar-lo fent el cruxifixat ( que no hi està). Em reservo els comentaris sobre el seu físic, encara que m'han arribat veus que la gent espera el moment de la meva mort per veure com la resta del cartell es fa realitat. Pare, sort que el que actua és un actor de veritat que sap que si es treu el drapet li rescindeixo el contracte, perquè, si no, ja em veia condemnat eternament a actuar com si això fos el Bagdad. De tota manera, fes-me pensar que reclami a aquests d'Esparreguera un tant per cent de la bossa que faran aquest any.
També t'he de dir que hi ha alguns que se'm prenen més en serio i deixen de banda aquests reclams publicitaris per despullar-me. d'una altra manera .
Pare, pare, no sé, no sé on anirem a parar...
el teu fill, que ja està a punt d'arribar.
Jesús
cromets 1:19 PMMail de Jesús al seu pare
Estimat pare, aquest any he decidit fer un tomb per la terra abans de trobar-me de nou amb tu. Ja saps com els agrada als homes recordar els darrers dies de la meva vida passejant-me amunt i avall. Processons i passions és el nom dels espectacles on faig de figura estelar en companyia de la mare, amics i enemics ( que encara que els hagi perdonat, no diré el que no és). Aquest any, però, les actuacions a l'aire lliure han començat amb mal peu.
Diumenge de Rams, a Sudamèrica, van detenir un clon meu. Tot estava preparat perquè anés amb burret a la processó de les palmes. Però l'animaló no arribava i, al final, l'amo va trucar dient que li havien robat. Al pobre noi no li va quedar altre remei que enfilar-se una moto i presentar-se guarnit amb la túnica i perruca de rigor a la falsa Jerusalem. Però ¿Què va trobar? Doncs un policia que el volia multar per no portar casc! la cosa no va anar a pitjor perquè de seguida van arribar les masses que l'estaven esperant i a cops de palma van aconseguir que la hi perdonés. On anirem a parar!
On hi ha hagut novetats ( i ara no pensis que faig la brometa del fuster, que ja et conec i la mare s'enfada) és on actuo a porta tancada, en aquells teatres que han construït expressament per a l'ocasió. Ja saps que cada any hi ha més pobles que ens honoren amb la seva passió, aprofitant moltes vegades la mateixa companyia d'actors que representa el meu naixement. Amb tanta competència alguns s'han empescat noves maneres d'aconseguir més espectadors. I aquest any si que l'han feta grossa perquè, a banda de penjar-me Internet (és un dir), uns espavilats han editat un cartellet on aparec tal com em vas posar al món (bé, li falta el tros de les cames). Han tingut la feliç idea d'agafar un boy d'aquells depilats que actuen a les festes de comiat de solteres; tatuar-li la corona d'espines al braç, com si fos un braçalet; simular-li un cop de llança i retratar-lo fent el cruxifixat ( que no hi està). Em reservo els comentaris sobre el seu físic, encara que m'han arribat veus que la gent espera el moment de la meva mort per veure com la resta del cartell es fa realitat. Pare, sort que el que actua és un actor de veritat que sap que si es treu el drapet li rescindeixo el contracte, perquè, si no, ja em veia condemnat eternament a actuar com si això fos el Bagdad. De tota manera, fes-me pensar que reclami a aquests d'Esparreguera un tant per cent de la bossa que faran aquest any.
També t'he de dir que hi ha alguns que se'm prenen més en serio i deixen de banda aquests reclams publicitaris per despullar-me. d'una altra manera .
Pare, pare, no sé, no sé on anirem a parar...
el teu fill, que ja està a punt d'arribar.
Jesús