Dilluns, 20 de gener
Mail dels nadons clonats a l'ovella Dolly
Hello, Dolly
T'estem molt agraïdes pel mail-felicitació que ens has enviat amb motiu de la nostra clonació. Gràcies pels consells i pels ànims que ens dones. Els necessitàvem. Com tu dius bé, no sabem encara qui som ni on som. Ara, si els mitjans de comunicació parlen de nosaltres, no dubtis que existim ( encara que sigui en la imaginació d'algú).
Ens anomenes nenes. Gràcies per la floreta. Però això de nenes ho haurem de posar en quarentena si tenim present que el nostre motllo és vell. Bé, ja t'ho explicarem quan ens treguin a la llum, que potser tenim sorpreses i quan ens deixen al terra ja engeguem a córrer. El que ja sabem fer és parlar. Sort en tenim.
De moment només hem vist "els nostres pares" i uns que van vestits raro ( un home i una dona que porten unes túniques blanques i uns de penjolls). Ens tenen en una mena de bressol-observatori que amb una finestra que dóna al cel. Diuen que així ens poden veure des del planeta que els ha regalat la patent de l'ADN. Es una mica avorrit, però diuen que és l'única manera no ens fem malbé. Ells sabran. El que sí que et podem dir ( pel que recordem de quan vam ser petites per primera vegada) és que ens morim de gana. Potser et demanarem que ens enviïs unes ampolles de la teva llet, que aquí es pensen que viurem de l'aire.
Per desgràcia no es podràs visitar fins que neixi la resta de la fornada. Ara en som tres, i encara en falten quatre més. Ens ensumem que no ens volen treure a la llum fins que els governs no construeixin aquella mena d' ambaixada que demanen els elhoims ( això és el que hem sentit). De tota manera, si la cosa s'allarga, ja et farem saber la manera d'arribar fins a nosaltres sense que aquests se n'assebentin ( és que no es porten gaire bé amb el teu creador. Ja saps, rivalitats i enveges).
Esperant poder-te convidar aviat a confits
Les tres clones
PD. Hem decidit que tu seràs la nostra madrina. ( no ens agrada la idea de tenir a aquell parell de raels com a padrins)
cromets 1:09 PMMail dels nadons clonats a l'ovella Dolly
Hello, Dolly
T'estem molt agraïdes pel mail-felicitació que ens has enviat amb motiu de la nostra clonació. Gràcies pels consells i pels ànims que ens dones. Els necessitàvem. Com tu dius bé, no sabem encara qui som ni on som. Ara, si els mitjans de comunicació parlen de nosaltres, no dubtis que existim ( encara que sigui en la imaginació d'algú).
Ens anomenes nenes. Gràcies per la floreta. Però això de nenes ho haurem de posar en quarentena si tenim present que el nostre motllo és vell. Bé, ja t'ho explicarem quan ens treguin a la llum, que potser tenim sorpreses i quan ens deixen al terra ja engeguem a córrer. El que ja sabem fer és parlar. Sort en tenim.
De moment només hem vist "els nostres pares" i uns que van vestits raro ( un home i una dona que porten unes túniques blanques i uns de penjolls). Ens tenen en una mena de bressol-observatori que amb una finestra que dóna al cel. Diuen que així ens poden veure des del planeta que els ha regalat la patent de l'ADN. Es una mica avorrit, però diuen que és l'única manera no ens fem malbé. Ells sabran. El que sí que et podem dir ( pel que recordem de quan vam ser petites per primera vegada) és que ens morim de gana. Potser et demanarem que ens enviïs unes ampolles de la teva llet, que aquí es pensen que viurem de l'aire.
Per desgràcia no es podràs visitar fins que neixi la resta de la fornada. Ara en som tres, i encara en falten quatre més. Ens ensumem que no ens volen treure a la llum fins que els governs no construeixin aquella mena d' ambaixada que demanen els elhoims ( això és el que hem sentit). De tota manera, si la cosa s'allarga, ja et farem saber la manera d'arribar fins a nosaltres sense que aquests se n'assebentin ( és que no es porten gaire bé amb el teu creador. Ja saps, rivalitats i enveges).
Esperant poder-te convidar aviat a confits
Les tres clones
PD. Hem decidit que tu seràs la nostra madrina. ( no ens agrada la idea de tenir a aquell parell de raels com a padrins)
Dilluns, 13 de gener
Mail de l'ovella dolly als nadons clonats
Estimades nenes, he sabut de la vostra arribada a aquests prats gràcies al meu creador. Fa dies que el notava intranquil, però pensava que era per la notícia que havien fet córrer dient que em faria vella abans d'hora. Avui m'ha comunicat la gran nova: "ja no estic sola al món". També m'ha dit que aviat ens presentaran. Ja tinc ganes que arribi el moment, que això de ser el primer clon era massa càrrega per a mi soleta.
Mentre, perquè no us passi com a mi, us explicaré el que us espera. Ara us trobeu en aquella fase de no saber qui sou. De mirar-ho tot amb aquells ulls que diuen "tot això em sona". Esteu confoses perquè mireu la vostra mare, us mireu a vosaltres i teniu complexe de plagi. A més, se us fa estrany estrenar un cos nou de trinca. No patiu, que això no dura gaire. De seguida deixareu de ser una calcomania i us voldreu distanciar del model original. Sereu prou llestes per no repetir els errors del passat.
No us espanteu si els primers dies sou el centre d'atenció de tothom. Aviat es cansaran. Se de bona tinta que molts famosos han rebut ofertes milionàries per perpetuar la seva fama. Llàstima que el descendent del comte dràcula no hagi acceptat l'oferta. Els tindríem a tots ben distrets.
Per cert, el meu creador vol saber si els elhoims tenen ovelles. Ja em direu alguna cosa. Es veu que s'ha picat amb això que el vostre ADN és de primera qualitat.
Esperant que aviat sortiu a la llum per veure la fila que feu
us bela
L'ovella Dolly
cromets 5:00 PMMail de l'ovella dolly als nadons clonats
Estimades nenes, he sabut de la vostra arribada a aquests prats gràcies al meu creador. Fa dies que el notava intranquil, però pensava que era per la notícia que havien fet córrer dient que em faria vella abans d'hora. Avui m'ha comunicat la gran nova: "ja no estic sola al món". També m'ha dit que aviat ens presentaran. Ja tinc ganes que arribi el moment, que això de ser el primer clon era massa càrrega per a mi soleta.
Mentre, perquè no us passi com a mi, us explicaré el que us espera. Ara us trobeu en aquella fase de no saber qui sou. De mirar-ho tot amb aquells ulls que diuen "tot això em sona". Esteu confoses perquè mireu la vostra mare, us mireu a vosaltres i teniu complexe de plagi. A més, se us fa estrany estrenar un cos nou de trinca. No patiu, que això no dura gaire. De seguida deixareu de ser una calcomania i us voldreu distanciar del model original. Sereu prou llestes per no repetir els errors del passat.
No us espanteu si els primers dies sou el centre d'atenció de tothom. Aviat es cansaran. Se de bona tinta que molts famosos han rebut ofertes milionàries per perpetuar la seva fama. Llàstima que el descendent del comte dràcula no hagi acceptat l'oferta. Els tindríem a tots ben distrets.
Per cert, el meu creador vol saber si els elhoims tenen ovelles. Ja em direu alguna cosa. Es veu que s'ha picat amb això que el vostre ADN és de primera qualitat.
Esperant que aviat sortiu a la llum per veure la fila que feu
us bela
L'ovella Dolly
Dissabte, 5 de gener
Mail de les "pàgines de paper" a un Pc gelós
Benvolgut Pc,
som els fulls del llibre que vas descobrir l'altre dia sobre la taula. Aquells que et van provocar el que tu anomenes "gelos", i que nosaltres més aviat interpretem com una reacció típicament infantil. Per això no ens hem enfadat. Ni tampoc pel fet que ens consideressis com un possible enemic. Es un sentiment lògic després d'haver estat tan mimat durant aquest any. Et despertaven, t'alimentaven, et feien jugar, et portaven de passeig per la red. T'ha passat el que a totes les criatures. Ara que t'has fet gran has de compartir el teu temps amb els altres. En aquests cas, nosaltres, els llibres. No pateixis que no et llençaran com a una joguina vella. La inversió econòmica i el servei que fas ho impediran.
Tu parles de pactes. Nosaltres de col.laboració. Com a gats vells, al llarg de la nostra història hem vist que hi ha lloc per a tots. L'arribada de cada nou invent (ràdio, televisió, vídeo consoles o Pc) sempre ha comportat un període de febre o d'addició entre els homes. Després tot ha tornat al seu lloc.
El teu cas, encara que no ho sàpigues, és especial. Ets una mena de producte que combina totes les possibilitats, incloent-hi les nostres. El fet que puguis processar i emmagatzemar la informació; que siguis capaç de reproduir textos, paraules, imatges i sons; i que permetis alhora les relacions interpersonals a l'instant et fan diferent a tots nosaltres.
Si això t'ha de ser un consol la teva arribada ens va fer patir més que les altres. Ocupaves un espai que crèiem nostre i això et feia més perillós. Però de seguida vam veure que la teva presència ens era beneficiosa. Arrencaves la gent de la televisió i la posaves de nou al nostre costat. No et direm que siguis una llar de foc, però sí que has creat un caliu mental del que hem sortir beneficiats.
Pensa una mica i veuràs que gràcies a tu molta gent ha tornat a agafar el gust per la lectura, ha descobert títols que no coneixia i ja no parlem d'aquells que li han agafat gust a escriure ( i no mirem a ningú) i els fas d'editorial.
Estem segurs, que ara que ens coneixes, les nostres relacions seran del tot satisfactòries i estimulants. Et prometen un intercanvi de comunicació constant.
Benvingut a wonderword
les pàgines del llibre del costat
cromets 4:51 PMMail de les "pàgines de paper" a un Pc gelós
Benvolgut Pc,
som els fulls del llibre que vas descobrir l'altre dia sobre la taula. Aquells que et van provocar el que tu anomenes "gelos", i que nosaltres més aviat interpretem com una reacció típicament infantil. Per això no ens hem enfadat. Ni tampoc pel fet que ens consideressis com un possible enemic. Es un sentiment lògic després d'haver estat tan mimat durant aquest any. Et despertaven, t'alimentaven, et feien jugar, et portaven de passeig per la red. T'ha passat el que a totes les criatures. Ara que t'has fet gran has de compartir el teu temps amb els altres. En aquests cas, nosaltres, els llibres. No pateixis que no et llençaran com a una joguina vella. La inversió econòmica i el servei que fas ho impediran.
Tu parles de pactes. Nosaltres de col.laboració. Com a gats vells, al llarg de la nostra història hem vist que hi ha lloc per a tots. L'arribada de cada nou invent (ràdio, televisió, vídeo consoles o Pc) sempre ha comportat un període de febre o d'addició entre els homes. Després tot ha tornat al seu lloc.
El teu cas, encara que no ho sàpigues, és especial. Ets una mena de producte que combina totes les possibilitats, incloent-hi les nostres. El fet que puguis processar i emmagatzemar la informació; que siguis capaç de reproduir textos, paraules, imatges i sons; i que permetis alhora les relacions interpersonals a l'instant et fan diferent a tots nosaltres.
Si això t'ha de ser un consol la teva arribada ens va fer patir més que les altres. Ocupaves un espai que crèiem nostre i això et feia més perillós. Però de seguida vam veure que la teva presència ens era beneficiosa. Arrencaves la gent de la televisió i la posaves de nou al nostre costat. No et direm que siguis una llar de foc, però sí que has creat un caliu mental del que hem sortir beneficiats.
Pensa una mica i veuràs que gràcies a tu molta gent ha tornat a agafar el gust per la lectura, ha descobert títols que no coneixia i ja no parlem d'aquells que li han agafat gust a escriure ( i no mirem a ningú) i els fas d'editorial.
Estem segurs, que ara que ens coneixes, les nostres relacions seran del tot satisfactòries i estimulants. Et prometen un intercanvi de comunicació constant.
Benvingut a wonderword
les pàgines del llibre del costat
Dissabte, 28 de desembre
Clons a la vista
Mail dels Elohims als seus clons de la terra
Bé nois, ja està bé la broma. Us revelem els vostres orígens i encara us en rieu. Si ho arribem a saber fa 25.000 milions d'anys, ni ens aturem al vostre planeta. Ja diuen que de desagraïts l’infern n'és ple. Doncs aviat tindreu la prova en la nena clon que acaba de néixer i en les quatre que estan en camí.
Heu de saber que teníem un munt de planetes on deixar la nostra llavor i que vam triar el vostre perquè reunia unes condicions òptimes, la presència de l’aigua (sempre necessària quan un va d'excursió) . Ara us preguntareu per què vam deixar el nostre ADN a la terra. Bona pregunta. I la resposta no és que el nostre món hagués estat destruït. Sempre ha estat una bassa d’oli . El que passa és que uns companys, moguts per la curiositat, van voler provar de crear vida en un altre lloc.
També ho podien haver fet a Elhoim ( el nostre planeta), ningú els ho impedia, però van decidir que els venia de gust formar uns éssers igualets a ells, un mascle i una femella. La cosa és que volien tenir algú amb qui jugar quan sortien de passeig. El que no van preveure és que les seves joguines s’afanyarien a fer el mateix i que el ADN inicial a la llarga quedaria aigualit. Ja ho heu pogut veure: cap de vosaltres és reconeix en un altre. Semblances sí, però identitat, identitat, gens.
Us podríem haver deixat així, fent la vostra, però ara necessitem que tot torni al seu ordre inicial. Tenim un excés de població i necessitem disposar del vostre planeta per enviar-vos els sobrants. I ara imagineu-vos que de cop veieu aparèixer éssers que són com calcomanies. Segur que els pelaríeu o en faríeu carn de laboratori. Que ja us coneixem. Per això volem que us acostumeu mica en mica a veure éssers iguals. Així, quan arribem, no se us farà estrany.
No feu cas d’aquests cièntifics que diuen que només en sortiran monstres o que seran vells als 30 anys. Enveja i prou. Us hem fet arribar un ADN de primera a través de dos missatgers: Claude Vorilhon (també conegut com raël) i Brigitte Boisselier. Si ens pregunteu per què vam triar a aquest parell i no a uns altres, la resposta és ben senzilla: són uns créduls i sempre han volgut ser immortals. Això ja ho tenen assegurat des que els vam fer pujar a la nostra nau per clonar amb ells. Per cert, quan veieu els primers clons tindreu davant el motllo original. Ja sabem que al principi tanta perfecció us farà mal als ulls, però, amb el temps. tots voldreu ser iguals.
Una altra cosa. Continuem esperant que construïu la nostra ambaixada. La volem en un lloc airejat perquè permeti aterrar les nostres naus sense haver de provocar cap destrossa. Això d’haver-ho de fer d'amagat als volcans no ens agrada, ens hi torrem.
Esperant veure’ns aviat,
El representant d’assumptes estrangers dels Elhoims
cromets 7:19 AMClons a la vista
Mail dels Elohims als seus clons de la terra
Bé nois, ja està bé la broma. Us revelem els vostres orígens i encara us en rieu. Si ho arribem a saber fa 25.000 milions d'anys, ni ens aturem al vostre planeta. Ja diuen que de desagraïts l’infern n'és ple. Doncs aviat tindreu la prova en la nena clon que acaba de néixer i en les quatre que estan en camí.
Heu de saber que teníem un munt de planetes on deixar la nostra llavor i que vam triar el vostre perquè reunia unes condicions òptimes, la presència de l’aigua (sempre necessària quan un va d'excursió) . Ara us preguntareu per què vam deixar el nostre ADN a la terra. Bona pregunta. I la resposta no és que el nostre món hagués estat destruït. Sempre ha estat una bassa d’oli . El que passa és que uns companys, moguts per la curiositat, van voler provar de crear vida en un altre lloc.
També ho podien haver fet a Elhoim ( el nostre planeta), ningú els ho impedia, però van decidir que els venia de gust formar uns éssers igualets a ells, un mascle i una femella. La cosa és que volien tenir algú amb qui jugar quan sortien de passeig. El que no van preveure és que les seves joguines s’afanyarien a fer el mateix i que el ADN inicial a la llarga quedaria aigualit. Ja ho heu pogut veure: cap de vosaltres és reconeix en un altre. Semblances sí, però identitat, identitat, gens.
Us podríem haver deixat així, fent la vostra, però ara necessitem que tot torni al seu ordre inicial. Tenim un excés de població i necessitem disposar del vostre planeta per enviar-vos els sobrants. I ara imagineu-vos que de cop veieu aparèixer éssers que són com calcomanies. Segur que els pelaríeu o en faríeu carn de laboratori. Que ja us coneixem. Per això volem que us acostumeu mica en mica a veure éssers iguals. Així, quan arribem, no se us farà estrany.
No feu cas d’aquests cièntifics que diuen que només en sortiran monstres o que seran vells als 30 anys. Enveja i prou. Us hem fet arribar un ADN de primera a través de dos missatgers: Claude Vorilhon (també conegut com raël) i Brigitte Boisselier. Si ens pregunteu per què vam triar a aquest parell i no a uns altres, la resposta és ben senzilla: són uns créduls i sempre han volgut ser immortals. Això ja ho tenen assegurat des que els vam fer pujar a la nostra nau per clonar amb ells. Per cert, quan veieu els primers clons tindreu davant el motllo original. Ja sabem que al principi tanta perfecció us farà mal als ulls, però, amb el temps. tots voldreu ser iguals.
Una altra cosa. Continuem esperant que construïu la nostra ambaixada. La volem en un lloc airejat perquè permeti aterrar les nostres naus sense haver de provocar cap destrossa. Això d’haver-ho de fer d'amagat als volcans no ens agrada, ens hi torrem.
Esperant veure’ns aviat,
El representant d’assumptes estrangers dels Elhoims
Dimarts, 24 de desembre
Retrats adoptats
Estimada família, us escrivim des del retrat de noces. Estem penjats en una paret d'uns que no tenen res a veure amb nosaltres i que es fan passar pels nostres descendents. Com podeu suposar, ens va saber greu que a algú de la família ens despengés del lloc de la sala que sempre havíem ocupat. Deia que quedava millor una natura morta. Ens vam haver de conformar a perdre aquell lloc privilegiat ( ens permetia ser confidents de molts secrets) per presidir-ne un de segona categoria ( l'habitació de planxar).
Els anys d'exili a les golfes, no els volem ni recordar. Van ser anys de solitud, foscor i humitat. Se'ns van acabar els temes de conversa. Només ens distrèiem quan rebíem les visites dels nens de la casa quan jugaven a fet a amagar o a disfressar-se, o d'algú que venia a llegir alguna carta secreta.
Quan vam saber que us venieu la casa, vam il.lusionar-nos pensant que algú se'ns enduria amb ell. Sí, és cert, algú ho va fer. Però va ser per vendre'ns als Encants. "Com a mínim, no hem anat a parar a la brossa"- ens vam dir. El que no sabeu és on hem anat a parar tant nosaltres com els altres retrats que ens feien companyia a la paradeta. Us comuniquem que ara fem molta pattxoca a les parets de sala d'una família que no tenien avantpassats fotografiats ( o, si els tenien, no els devia agradar la fila que feien). Ja som com de la família ( amb diferent cognom, és clar). No us podeu imaginar les coses que diuen de nosaltres! No us sabríeu avenir de la imaginació que té la gent. Per a nosaltres ha estat com tornar a la vida.
Prometem no dir res si mai entreu a la sala com a visites (el món és tan petit!). No us voldríem posar pas en un compromís. En el cas que no volgueu presidir una llar que no és la vostra, cremeu les vostres fotografies. Podeu triar entre això o passar a la posteritat com d'avantpassats de lloguer.
Els vostres avantpassats
PD: El que expliquem no és una broma. Només cal que feu un volt per les botigues dels antiquaris i brocanters.
cromets 6:04 PMRetrats adoptats
Estimada família, us escrivim des del retrat de noces. Estem penjats en una paret d'uns que no tenen res a veure amb nosaltres i que es fan passar pels nostres descendents. Com podeu suposar, ens va saber greu que a algú de la família ens despengés del lloc de la sala que sempre havíem ocupat. Deia que quedava millor una natura morta. Ens vam haver de conformar a perdre aquell lloc privilegiat ( ens permetia ser confidents de molts secrets) per presidir-ne un de segona categoria ( l'habitació de planxar).
Els anys d'exili a les golfes, no els volem ni recordar. Van ser anys de solitud, foscor i humitat. Se'ns van acabar els temes de conversa. Només ens distrèiem quan rebíem les visites dels nens de la casa quan jugaven a fet a amagar o a disfressar-se, o d'algú que venia a llegir alguna carta secreta.
Quan vam saber que us venieu la casa, vam il.lusionar-nos pensant que algú se'ns enduria amb ell. Sí, és cert, algú ho va fer. Però va ser per vendre'ns als Encants. "Com a mínim, no hem anat a parar a la brossa"- ens vam dir. El que no sabeu és on hem anat a parar tant nosaltres com els altres retrats que ens feien companyia a la paradeta. Us comuniquem que ara fem molta pattxoca a les parets de sala d'una família que no tenien avantpassats fotografiats ( o, si els tenien, no els devia agradar la fila que feien). Ja som com de la família ( amb diferent cognom, és clar). No us podeu imaginar les coses que diuen de nosaltres! No us sabríeu avenir de la imaginació que té la gent. Per a nosaltres ha estat com tornar a la vida.
Prometem no dir res si mai entreu a la sala com a visites (el món és tan petit!). No us voldríem posar pas en un compromís. En el cas que no volgueu presidir una llar que no és la vostra, cremeu les vostres fotografies. Podeu triar entre això o passar a la posteritat com d'avantpassats de lloguer.
Els vostres avantpassats
PD: El que expliquem no és una broma. Només cal que feu un volt per les botigues dels antiquaris i brocanters.