Diumenge, 13 d'octubre
De la cabra de la legión a los generales Millán Astray i Francisco Franco
Otra vez lo mismo! cada 12 de Octubre me toca desfilar por el paseo de la Castellana de Madrid; llueva, haga frío, me encuentre enferma, deprimida...es igual: ¡a desfilar!
¿Pero como se os pudo ocurrir elegir un triste rumiante como mascota de aquello que en su día se llamó el Tercio de Extranjeros y ahora se llama Legión? Pero mira que teníais posibilidades...un león (símbolo de fuerza), un toro (símbolo racial), un águila (símbolo de poder), una simple zorra (símbolo de astucia), pero claro, ¿quién desfila con un toro o un león sueltos por ahí en medio? y me tocó a mí, a una simple cabra. ¿Pero me podéis decir qué simbolizo yo? ¿acaso queréis identificar el mal genio y la tozudez de los legionarios conmigo? ¿quizás queríais hacer una sutil alusión a mis cuernos?
Sea por la razón que sea, aquí me veo otra vez en medio del desfile, es tremendo, primero me encasquetan un gorro legionario y despues me hacen trotar entre la barahúnda de cornetas i tambores, pero, no os creáis que es fácil ¿se puede saber por qué se os ocurrió que los legionarios tenían que desfilar a un ritmo más rápido que los demas soldados del ejército?....es que me llevan tan asfixiada que cuando paso por delante de la Cibeles tengo la tentación de meterme en la fuente....pero juro que nunca más volveré ni a pensarlo, un año que lo intenté me tuvieron arrestada haciendo la tercera imaginaria de corral durante un mes.Pero lo que seguro que nunca pensasteis cuando decidisteis fundar la legión es que llegaría un día en que se darían responsabilidades estratégico-militares a la cabra, pues bien: ESE DÍA HA LLEGADO.
¿Os acordáis de las campañas militares que montásteis en Marruecos, sí, sí, Franco recuerda, aquellas en las que sufristes una herida que casi te envía al otro mundo; os acordáis del Protectorado, os acordais de una isla llamada Perjil? Pues bien, os informo que este verano ha habido un pequeño lío en la isla y los gobiernos de España y Marruecos han decidido que quede como zona desmilitarizada.....JA, JA, JA, ¡cómo les hemos engañado! eso es lo que se creen los moritos, ¿sabéis lo que vamos a hacer? Federico, nuestro ministro de defensa, mientras estaba en la plaza de San Pedro del Vaticano durante la canonización de san Josemaría Escrivá de Balaguer (antes: José María Escriba Albás) tuvo una intuición genial, vió el "camino" correcto y decidió que me soltasen en la isla como espía para vigilar posibles incursiones morunas. Es genial, único, no me faltará pasto para comer, tendré buenas vistas y quizás me haga amiga de las cabras y del macho cabrío que allí llevaba una pastora marroquí......o mejor no, esto último no, porque sería confraternizar con el enemigo. (¡qué pena por lo del macho cabrío, pero el servicio es lo primero).
Pués aquí me tenéis, al pie del cañón, mañana me ponen la boina verde de guerrillera y allí me envían. Mis órdenes son claras, a la más mínima sospecha de ocupación marroquí he de gritar:
Beeeeeeeeee A MI LA LEGION beeeeeeeeeeeeeeeee.
la cabra
cromets 12:27 PMDe la cabra de la legión a los generales Millán Astray i Francisco Franco
Otra vez lo mismo! cada 12 de Octubre me toca desfilar por el paseo de la Castellana de Madrid; llueva, haga frío, me encuentre enferma, deprimida...es igual: ¡a desfilar!¿Pero como se os pudo ocurrir elegir un triste rumiante como mascota de aquello que en su día se llamó el Tercio de Extranjeros y ahora se llama Legión? Pero mira que teníais posibilidades...un león (símbolo de fuerza), un toro (símbolo racial), un águila (símbolo de poder), una simple zorra (símbolo de astucia), pero claro, ¿quién desfila con un toro o un león sueltos por ahí en medio? y me tocó a mí, a una simple cabra. ¿Pero me podéis decir qué simbolizo yo? ¿acaso queréis identificar el mal genio y la tozudez de los legionarios conmigo? ¿quizás queríais hacer una sutil alusión a mis cuernos?
Sea por la razón que sea, aquí me veo otra vez en medio del desfile, es tremendo, primero me encasquetan un gorro legionario y despues me hacen trotar entre la barahúnda de cornetas i tambores, pero, no os creáis que es fácil ¿se puede saber por qué se os ocurrió que los legionarios tenían que desfilar a un ritmo más rápido que los demas soldados del ejército?....es que me llevan tan asfixiada que cuando paso por delante de la Cibeles tengo la tentación de meterme en la fuente....pero juro que nunca más volveré ni a pensarlo, un año que lo intenté me tuvieron arrestada haciendo la tercera imaginaria de corral durante un mes.Pero lo que seguro que nunca pensasteis cuando decidisteis fundar la legión es que llegaría un día en que se darían responsabilidades estratégico-militares a la cabra, pues bien: ESE DÍA HA LLEGADO.
¿Os acordáis de las campañas militares que montásteis en Marruecos, sí, sí, Franco recuerda, aquellas en las que sufristes una herida que casi te envía al otro mundo; os acordáis del Protectorado, os acordais de una isla llamada Perjil? Pues bien, os informo que este verano ha habido un pequeño lío en la isla y los gobiernos de España y Marruecos han decidido que quede como zona desmilitarizada.....JA, JA, JA, ¡cómo les hemos engañado! eso es lo que se creen los moritos, ¿sabéis lo que vamos a hacer? Federico, nuestro ministro de defensa, mientras estaba en la plaza de San Pedro del Vaticano durante la canonización de san Josemaría Escrivá de Balaguer (antes: José María Escriba Albás) tuvo una intuición genial, vió el "camino" correcto y decidió que me soltasen en la isla como espía para vigilar posibles incursiones morunas. Es genial, único, no me faltará pasto para comer, tendré buenas vistas y quizás me haga amiga de las cabras y del macho cabrío que allí llevaba una pastora marroquí......o mejor no, esto último no, porque sería confraternizar con el enemigo. (¡qué pena por lo del macho cabrío, pero el servicio es lo primero).Pués aquí me tenéis, al pie del cañón, mañana me ponen la boina verde de guerrillera y allí me envían. Mis órdenes son claras, a la más mínima sospecha de ocupación marroquí he de gritar:
Beeeeeeeeee A MI LA LEGION beeeeeeeeeeeeeeeee.
la cabra
Dissabte, 12 d'octubre
Mail del toro d'Osborne al Timbaler del Bruc
Hola noi, estaràs content. Al final ho has aconseguit. El teu timbal ha resultat més eficaç del que em pensava. ¿Tant de mal et feia allà dalt, quietet? Ja sé que ocupava una terra que no era la meva, que em van plantar sense demanar-te permís, però un acaba encarinyant-se després de tant de temps. Ara que ja sóc al terra, vull explicar-te la meva història perquè no pensis que la meva vida ha estat tan fàcil.
Tot va començar quan aquells del cognac van decidir escampar-nos per la pell de brau. Van dir, ¿què millor que un brau per incitar a beure cognac ? Quan el vegin, associaran la beguda amb la força i ja ho tindrem. No s'ho van pensar dues vegades. Van fer servir les seves influències per ocupar els punts més estratègics de les carreteres que ells en deien "nacionals". Si abans el paisatge era retallat per ermites i castells, a partir de llavors nosaltres vam ocupar aquest lloc en la imatgeria dels conductors.
Eren els temps en què les coses es feien per collons, i els nostres van ser exposats a la vista de tothom. Els viatges de llarg recorregut de moltes famílies van convertir-se en una mena de joc de l'oca, però amb un canvi d'animal. En compte de comptar els quilòmetres, comptaven els toros. Així, quan els nens els demànaven de parar per fer pipi no els deien "pararem a la propera àrea de servei" (com es fa ara), sinó "pararem al toro dels Monegros.." . Això quan no èrem utilitzats com l'home del sac i algun pare deia "com continuïs plorant , et deixo amb el toro". I la criatura callava, que nosaltres imposàvem des d'allà dalt. Perquè vegis els papers que ens han fet fer.
Quan van prohibir tota mena de publicitat a les carreteres, es va aixecar una campanya en defensa de la nostra imatge. Algú va parlar que érem com una obra d'art i que mereixíem un indult. I ens van indultar sense saber que els temps havien canviat i que la gent ja no aceptava que les coses es fessin per collons. Algú fins i tot ens va aprofitar com a plató cinematogràfic i va decidir que les nostra presència desvetllava passions sexuals. A mi no em va passar mai això i sentia una mica d'enveja del company dels Monegros quan m'ho explicava. Sempre li deia "noi, aquí no faran res, que la muntanya aquesta és massa a prop de Montserrat i tinc aquest timbaler sempre vigilant per si passa algo".
Bé, ja ho saps tu prou bé, que m'ho has dit moltes vegades: "aquí un dels dos sobra, i no seré pas jo, que sóc fill d'aquestes terres". Et vaig contestar que també tenia ganes de tornar a casa, però que sol no ho podia fer. Va ser llavors quan tu vas decidir que ja havia arribat l'hora de fer sonar una altra vegada el timbal i de fer la crida.
Ara, sembla que els que t'han escoltat han fet servir uns mètodes una mica primitius i influenciats pel cinema gore. Quan em van disfressar de vaca, ja vaig pensar "no anem bé així". Quan ahir a la nit se'm van presentar amb bufadors i serres.... vaig estar a punt de dir-los "Nois, una mica de pietat, que fa mal això, i després no podré córrer". Però ja vaig veure que, sí no era així, no marxaria mai. De vegades cal agafar el toro per les banyes i ells ho han hagut de fer per les potes.
Si t'escric aquest mail, a part de per acomiadar-me , és per demanar-te un favor. ¿Podries dir-los que traslladessin el meu cos a les finques dels Osborne perquè ells disfrutin de la meva imatge i em donin de menjar?
M'acomiado amb el muuuu de sempre
El toro d'Osborne
cromets 3:08 PMMail del toro d'Osborne al Timbaler del Bruc
Hola noi, estaràs content. Al final ho has aconseguit. El teu timbal ha resultat més eficaç del que em pensava. ¿Tant de mal et feia allà dalt, quietet? Ja sé que ocupava una terra que no era la meva, que em van plantar sense demanar-te permís, però un acaba encarinyant-se després de tant de temps. Ara que ja sóc al terra, vull explicar-te la meva història perquè no pensis que la meva vida ha estat tan fàcil.
Tot va començar quan aquells del cognac van decidir escampar-nos per la pell de brau. Van dir, ¿què millor que un brau per incitar a beure cognac ? Quan el vegin, associaran la beguda amb la força i ja ho tindrem. No s'ho van pensar dues vegades. Van fer servir les seves influències per ocupar els punts més estratègics de les carreteres que ells en deien "nacionals". Si abans el paisatge era retallat per ermites i castells, a partir de llavors nosaltres vam ocupar aquest lloc en la imatgeria dels conductors.
Eren els temps en què les coses es feien per collons, i els nostres van ser exposats a la vista de tothom. Els viatges de llarg recorregut de moltes famílies van convertir-se en una mena de joc de l'oca, però amb un canvi d'animal. En compte de comptar els quilòmetres, comptaven els toros. Així, quan els nens els demànaven de parar per fer pipi no els deien "pararem a la propera àrea de servei" (com es fa ara), sinó "pararem al toro dels Monegros.." . Això quan no èrem utilitzats com l'home del sac i algun pare deia "com continuïs plorant , et deixo amb el toro". I la criatura callava, que nosaltres imposàvem des d'allà dalt. Perquè vegis els papers que ens han fet fer.
Quan van prohibir tota mena de publicitat a les carreteres, es va aixecar una campanya en defensa de la nostra imatge. Algú va parlar que érem com una obra d'art i que mereixíem un indult. I ens van indultar sense saber que els temps havien canviat i que la gent ja no aceptava que les coses es fessin per collons. Algú fins i tot ens va aprofitar com a plató cinematogràfic i va decidir que les nostra presència desvetllava passions sexuals. A mi no em va passar mai això i sentia una mica d'enveja del company dels Monegros quan m'ho explicava. Sempre li deia "noi, aquí no faran res, que la muntanya aquesta és massa a prop de Montserrat i tinc aquest timbaler sempre vigilant per si passa algo".
Bé, ja ho saps tu prou bé, que m'ho has dit moltes vegades: "aquí un dels dos sobra, i no seré pas jo, que sóc fill d'aquestes terres". Et vaig contestar que també tenia ganes de tornar a casa, però que sol no ho podia fer. Va ser llavors quan tu vas decidir que ja havia arribat l'hora de fer sonar una altra vegada el timbal i de fer la crida.
Ara, sembla que els que t'han escoltat han fet servir uns mètodes una mica primitius i influenciats pel cinema gore. Quan em van disfressar de vaca, ja vaig pensar "no anem bé així". Quan ahir a la nit se'm van presentar amb bufadors i serres.... vaig estar a punt de dir-los "Nois, una mica de pietat, que fa mal això, i després no podré córrer". Però ja vaig veure que, sí no era així, no marxaria mai. De vegades cal agafar el toro per les banyes i ells ho han hagut de fer per les potes.
Si t'escric aquest mail, a part de per acomiadar-me , és per demanar-te un favor. ¿Podries dir-los que traslladessin el meu cos a les finques dels Osborne perquè ells disfrutin de la meva imatge i em donin de menjar?
M'acomiado amb el muuuu de sempre
El toro d'Osborne
Dimarts, 1 d'octubre
E-Mail de l'Adsl a la telefònica
Estimada col.lega,
Suposo que saps qui sóc. Potser tu em coneixes amb el nom més popular de la rellogada, per allò que aprofito les teves instal.lacions per oferir el meu servei. No vaig ser jo qui va decidir usar-te, sinó els que maneguen els teus fils.Sé que ha de ser dur per tu haver de compartir aquest espai amb mi, i que només vas acceptar-ho amb la condició que tu regularies sempre el dret de pas.
Les veus circulaven per les teves venes sense cap problema, excepte quan se't creuava algun cable i decidies deixar la gent sense línia. A tu t'agradava fer-ho de tant en tant per allò de fer-te l'important i que et trobressin imprescindible. Disfrutaves del monopoli i la gent havia de pregar-te que tornessis a funcionar. Això... si nó t'agafava per jugar i decidies creuar les converses de la gent i posar a algú en més d'un compromís. I no parlem ja de quan et deixaves punxar perquè les converses perdessin la seva inviolabilitat. Sé que em diràs que eren ordres de dalt, que t'hi obligava l'autoritat. Si el primer era tafaneria, el segon era pur col.laboracionisme. Per sort ja no ho podràs fer mai més. Les fibres òptiques i els mòbils s'han encarregat de barrar-te el pas.
Quan vas haver de cedir els teus fils a altres companyies que ho feien més bé de preu, vas començar a abaixar el cap. Se't feia estrany que escoltar els números de telèfons d'abans i que quan obries la porta et diguessin que preguntaven per un altre, i que gràcies per deixar-los passar. Et va agafar un un complexe de portera que encara no t'has tret de sobre. Però com que eren de la mateixa família et vas conformar.
El que no has pogut pair encara és el meu pas. Ja m'ho van advertir alguns mentre m'instal.laven. Vigila que aquest no és de fiar, que te'n farà alguna quan vegi que la teva entrada li resta trucades. Al principi vaig pensar que, com que teníem el mateix amo, no et molestaria tant. Però des de fa un temps estic començant a patir la teva venjança. ¿Et molesta que la gent faci servir Internet i els seus serveis de missatgeria per xerrar de franc? Doncs ho sento, hi ha el que hi ha, i això ni tu ni ningú ho podrà aturar. ¿Què és això de desconectar-me quan et passa pel nas i deixar la gent penjada sense saber si allò funciona o els han despatxat? I no parlo de minuts, que si fos això, encara callaria. Parlo del pla que has dissenyat perquè no és noti que m'estàs boicotejant. Que els clients ja se m'han queixat. Vas canviant de zona, de dies i d'horari perquè no et puguin pescar. Si penses que amb això aconseguiràs que la gent truqui més, estàs molt equivocada. Si més no, els de la llum o l'aigua avisen de quan tallaran el servei. I mira que ho tens fàcil. Només cal que pengis uns avisos als teletips de notícies dels portals d'Internet.
Em diràs que tot és culpa de la centraleta, que reseteja línies, o de les avaries que es produeixen de tant en tant. Per no parlar de les tempestes que se'n duen tot per davant. Però, home de déu, i les inversions..., ¿Per què hi són?. O em diràs que encara vols funcionar amb les mateixes línies d'abans?
Fins a la propera caiguda
Adsl
cromets 4:27 PMEstimada col.lega,
Suposo que saps qui sóc. Potser tu em coneixes amb el nom més popular de la rellogada, per allò que aprofito les teves instal.lacions per oferir el meu servei. No vaig ser jo qui va decidir usar-te, sinó els que maneguen els teus fils.Sé que ha de ser dur per tu haver de compartir aquest espai amb mi, i que només vas acceptar-ho amb la condició que tu regularies sempre el dret de pas.
Les veus circulaven per les teves venes sense cap problema, excepte quan se't creuava algun cable i decidies deixar la gent sense línia. A tu t'agradava fer-ho de tant en tant per allò de fer-te l'important i que et trobressin imprescindible. Disfrutaves del monopoli i la gent havia de pregar-te que tornessis a funcionar. Això... si nó t'agafava per jugar i decidies creuar les converses de la gent i posar a algú en més d'un compromís. I no parlem ja de quan et deixaves punxar perquè les converses perdessin la seva inviolabilitat. Sé que em diràs que eren ordres de dalt, que t'hi obligava l'autoritat. Si el primer era tafaneria, el segon era pur col.laboracionisme. Per sort ja no ho podràs fer mai més. Les fibres òptiques i els mòbils s'han encarregat de barrar-te el pas.
Quan vas haver de cedir els teus fils a altres companyies que ho feien més bé de preu, vas començar a abaixar el cap. Se't feia estrany que escoltar els números de telèfons d'abans i que quan obries la porta et diguessin que preguntaven per un altre, i que gràcies per deixar-los passar. Et va agafar un un complexe de portera que encara no t'has tret de sobre. Però com que eren de la mateixa família et vas conformar.
El que no has pogut pair encara és el meu pas. Ja m'ho van advertir alguns mentre m'instal.laven. Vigila que aquest no és de fiar, que te'n farà alguna quan vegi que la teva entrada li resta trucades. Al principi vaig pensar que, com que teníem el mateix amo, no et molestaria tant. Però des de fa un temps estic començant a patir la teva venjança. ¿Et molesta que la gent faci servir Internet i els seus serveis de missatgeria per xerrar de franc? Doncs ho sento, hi ha el que hi ha, i això ni tu ni ningú ho podrà aturar. ¿Què és això de desconectar-me quan et passa pel nas i deixar la gent penjada sense saber si allò funciona o els han despatxat? I no parlo de minuts, que si fos això, encara callaria. Parlo del pla que has dissenyat perquè no és noti que m'estàs boicotejant. Que els clients ja se m'han queixat. Vas canviant de zona, de dies i d'horari perquè no et puguin pescar. Si penses que amb això aconseguiràs que la gent truqui més, estàs molt equivocada. Si més no, els de la llum o l'aigua avisen de quan tallaran el servei. I mira que ho tens fàcil. Només cal que pengis uns avisos als teletips de notícies dels portals d'Internet.
Em diràs que tot és culpa de la centraleta, que reseteja línies, o de les avaries que es produeixen de tant en tant. Per no parlar de les tempestes que se'n duen tot per davant. Però, home de déu, i les inversions..., ¿Per què hi són?. O em diràs que encara vols funcionar amb les mateixes línies d'abans?
Fins a la propera caiguda
Adsl